Glosari
Hello world!
Fa 1 any
dimecres, 11 de març del 2009
Más vale tarde que nunca. Tema de la quinzena i una fitxa extra..
Es deia antigament "más vale tarde que nunca"; i hi estic d'acord, pel que pertoca a la fitxa, exercici que penjo sota aquestes linees.
Lamentablement he acabat aquest encarrec fora del termini indicat (vaig propossar-me una tasca massa el·laborada, amb una agenda de per si prou plena0); tot i aixó la mostraré, que massa feina m'ha doant com per no presumiri.
Avans, pero voldria fer cinc centims sobre l'origen de l'imatge que hi fa de base:
Mesos enrera, si no un any, vaig acompañar a un amic, un bon cantant profesional, a una clase de cant; mentres cantaba, acompanyat per un piano i les indicacions/correccions de la profesora que el tocava (el piano), jo, per no esta ocios ni distret, vaig possar-me a dibuixar en una petita llibreta de fulles blanques l'escena que es porduia davant dels meus ulls, metres les meves orelles recolien aquell bé de déu sonor. A poc a poc, i sense poder fer correccions (no tenia goma; per això alguns errors de proporció, entre altres) vaig fer aquest esboç:
Avans, pero voldria fer cinc centims sobre l'origen de l'imatge que hi fa de base:
Mesos enrera, si no un any, vaig acompañar a un amic, un bon cantant profesional, a una clase de cant; mentres cantaba, acompanyat per un piano i les indicacions/correccions de la profesora que el tocava (el piano), jo, per no esta ocios ni distret, vaig possar-me a dibuixar en una petita llibreta de fulles blanques l'escena que es porduia davant dels meus ulls, metres les meves orelles recolien aquell bé de déu sonor. A poc a poc, i sense poder fer correccions (no tenia goma; per això alguns errors de proporció, entre altres) vaig fer aquest esboç:
Posteriorment, despres de treballar contrastos i accentuar les linees, traçats vaig procedir a colorejar l'imatge i vet aquí el resultat:
Incloc a mes a més, una imatge, fotomuntatge creada a partir, aprofitant, una fitxa feta a classe, que més endavant col·locaré al blog. Es un experiment, un porva divertida i una pràctica a perfeccionar, en la que treballar (espero que us agradi):
I en els proxims dies, mes.
I en els proxims dies, mes.
dissabte, 7 de febrer del 2009
CLIC, Cooperativa, Literatura, Imagianció, creació.
Presentació ........................ Objectius ........................ estructura ........................ treballs
"Una empresa me manda hacer Francesc..."
Frances, el nostre professor d'Organització, setmanes enrera, ens va demanar que fessim un diagrama de Pert a partir d'un porducte imaginari, un projecte relacionat amb les arts grafiques, i de pas que creesim una empresa ficcitcia a la qual aplicariem tos els nostre coneixements i exercicis d'organització i costos.
Jo hi vaig possar fil a l'agulla i va nèixer CLIC, una Cooperativa del sector gràfic i multimedia.
Aquí us deixo la portada del exercici de pert amb el logo de Clic.
Aviat més.
Jo hi vaig possar fil a l'agulla i va nèixer CLIC, una Cooperativa del sector gràfic i multimedia.
Aquí us deixo la portada del exercici de pert amb el logo de Clic.
Aviat més.
dimarts, 3 de febrer del 2009
dilluns, 26 de gener del 2009
Tècniques per acolorir amb Photoshop (o Photoshop: es un malparit pero el dominaré).
Vaig decidir aprofitar les vacances de nadal per avançar feina de les asignatures i bé... no va ser el que havia porjectat pero vaig fer alguns pasos: alguns apunts passats a net i, sobretot, amb l'endemoniat Photoshop.
Fèia temps que no l'utilitzaba pero tenia un bon record; res a veure amb el que em vaig trobar a clase: un instrument rebeld, incomprensible, traidor, cruel que no parava d'humiliar-me. En poques paraules, no m'en sortia. Pero vaig decidir lluitar i, durant les festes de celebració de l'aniversari de Nostre Senyor, entre apat i apat (deu meu com em vaig atipar), em vaig dedicar a sotmetre'l, a colorejar les imàtges que ens va proporionar la porfesora per a fer l'exercici 7. Mes tard vaig fer-ho amb una foto que vaig trobar per internet, de l'actor Montgomery Clift. És la que podeu veure a sota d'aquestes línies. A més de les imatges colorejades i afageixo unes altres: fotomontatges molt sencills que vaig fer anys enrera i que em van fer creure (que en soc de inocent o tòtil, segons com es miri) que el Photoshop era una joguina a les meves mans, i dos fotos que vaig fer, amb 16 o 17 anys (aprox.), quan feia moltes fots amb la meva reflex, i que vaig revelar jo mateix durant un curset de fotografia (hi tinc un gran record); treballaré i experimentaré amb aquestes i altres fotos que vaig fer i amb les que (no ho negaré) m'agrada presumir. És una llastima que ho hagi abandonat aquests últims anys.
Fèia temps que no l'utilitzaba pero tenia un bon record; res a veure amb el que em vaig trobar a clase: un instrument rebeld, incomprensible, traidor, cruel que no parava d'humiliar-me. En poques paraules, no m'en sortia. Pero vaig decidir lluitar i, durant les festes de celebració de l'aniversari de Nostre Senyor, entre apat i apat (deu meu com em vaig atipar), em vaig dedicar a sotmetre'l, a colorejar les imàtges que ens va proporionar la porfesora per a fer l'exercici 7. Mes tard vaig fer-ho amb una foto que vaig trobar per internet, de l'actor Montgomery Clift. És la que podeu veure a sota d'aquestes línies. A més de les imatges colorejades i afageixo unes altres: fotomontatges molt sencills que vaig fer anys enrera i que em van fer creure (que en soc de inocent o tòtil, segons com es miri) que el Photoshop era una joguina a les meves mans, i dos fotos que vaig fer, amb 16 o 17 anys (aprox.), quan feia moltes fots amb la meva reflex, i que vaig revelar jo mateix durant un curset de fotografia (hi tinc un gran record); treballaré i experimentaré amb aquestes i altres fotos que vaig fer i amb les que (no ho negaré) m'agrada presumir. És una llastima que ho hagi abandonat aquests últims anys.
Montgomery Clift:
Un gran actor desconegut per a la majoria de la gent jove; bé, suposo que això deu passar amb la majoria dels actors de l'epoca daurada del cinema americà, i pitjor amb els del cine europeu i mut (però deixem les disquisicions sobre el art cinematogràfic per a un altre dia).
Un gran actor desconegut per a la majoria de la gent jove; bé, suposo que això deu passar amb la majoria dels actors de l'epoca daurada del cinema americà, i pitjor amb els del cine europeu i mut (però deixem les disquisicions sobre el art cinematogràfic per a un altre dia).
Elvis Prestley: és la foto que he entregat com a exercici.
Marilyn Monroe i Paul Newman:
Dos grabats de Goya en un, Maria Callas i Inocencio X:
Aquests son alguns fotomuntatges (ja veieu que molts sencills: modificar els tamanys, seleccionar amb l'eina llaç, copiar, enganxar i recolocar les capes) que vaig fer per a una revista d'una associació, que maquetava farà gairebe 7 anys. Per a ver la foto amb la segona vaig utilitzar el programa d'edició de video Premiere* que em permetia deformar la imatge de la revista perque s'adaptés millor a la foto i aconseguir un major realisme. En la tercera, com podeu veure per la rigidesa del exemplar que subjecta, no hi vaig aplicar cap efecte (estaría perro, oye).
la quarta il·lustraba un article de psicologia del segón numero; la imatge ja l'havia fet enrera pero com la secció on anava el text tenía la paraula anima i ela ulls diuen que son el reflex d'aquesta i la barca s'hi desplaça, l'exploraba... doncs em va semblar que hi anaba bé. I també perque ja no tenía a un dibuixant molt bo que habia col·laborat en el primer número i havia d'omplir els espais amb ulguna imatge. Espero poder mostrar-vos els dibuixos perque va fer un treball molt bo.
* Ara que vaig coneixent millor el Photshop puc utilitzar-lo per aconseguir el mateix efecte; si hi tinc temps faré alguns experiments.
Aquests son alguns fotomuntatges (ja veieu que molts sencills: modificar els tamanys, seleccionar amb l'eina llaç, copiar, enganxar i recolocar les capes) que vaig fer per a una revista d'una associació, que maquetava farà gairebe 7 anys. Per a ver la foto amb la segona vaig utilitzar el programa d'edició de video Premiere* que em permetia deformar la imatge de la revista perque s'adaptés millor a la foto i aconseguir un major realisme. En la tercera, com podeu veure per la rigidesa del exemplar que subjecta, no hi vaig aplicar cap efecte (estaría perro, oye).
la quarta il·lustraba un article de psicologia del segón numero; la imatge ja l'havia fet enrera pero com la secció on anava el text tenía la paraula anima i ela ulls diuen que son el reflex d'aquesta i la barca s'hi desplaça, l'exploraba... doncs em va semblar que hi anaba bé. I també perque ja no tenía a un dibuixant molt bo que habia col·laborat en el primer número i havia d'omplir els espais amb ulguna imatge. Espero poder mostrar-vos els dibuixos perque va fer un treball molt bo.
* Ara que vaig coneixent millor el Photshop puc utilitzar-lo per aconseguir el mateix efecte; si hi tinc temps faré alguns experiments.
La meva àvia i besàvia i un carrer de Girona:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)