dimecres, 11 de març del 2009

Más vale tarde que nunca. Tema de la quinzena i una fitxa extra..

Es deia antigament "más vale tarde que nunca"; i hi estic d'acord, pel que pertoca a la fitxa, exercici que penjo sota aquestes linees.
Lamentablement he acabat aquest encarrec fora del termini indicat (vaig propossar-me una tasca massa el·laborada, amb una agenda de per si prou plena0); tot i aixó la mostraré, que massa feina m'ha doant com per no presumiri.
Avans, pero voldria fer cinc centims sobre l'origen de l'imatge que hi fa de base:
Mesos enrera, si no un any, vaig acompañar a un amic, un bon cantant profesional, a una clase de cant; mentres cantaba, acompanyat per un piano i les indicacions/correccions de la profesora que el tocava (el piano), jo, per no esta ocios ni distret, vaig possar-me a dibuixar en una petita llibreta de fulles blanques l'escena que es porduia davant dels meus ulls, metres les meves orelles recolien aquell bé de déu sonor. A poc a poc, i sense poder fer correccions (no tenia goma; per això alguns errors de proporció, entre altres) vaig fer aquest esboç:


Posteriorment, despres de treballar contrastos i accentuar les linees, traçats vaig procedir a colorejar l'imatge i vet aquí el resultat:


Incloc a mes a més, una imatge, fotomuntatge creada a partir, aprofitant, una fitxa feta a classe, que més endavant col·locaré al blog. Es un experiment, un porva divertida i una pràctica a perfeccionar, en la que treballar (espero que us agradi):


I en els proxims dies, mes.