Vaig decidir aprofitar les vacances de nadal per avançar feina de les asignatures i bé... no va ser el que havia porjectat pero vaig fer alguns pasos: alguns apunts passats a net i, sobretot, amb l'endemoniat Photoshop.
Fèia temps que no l'utilitzaba pero tenia un bon record; res a veure amb el que em vaig trobar a clase: un instrument rebeld, incomprensible, traidor, cruel que no parava d'humiliar-me. En poques paraules, no m'en sortia. Pero vaig decidir lluitar i, durant les festes de celebració de l'aniversari de Nostre Senyor, entre apat i apat (deu meu com em vaig atipar), em vaig dedicar a sotmetre'l, a colorejar les imàtges que ens va proporionar la porfesora per a fer l'exercici 7. Mes tard vaig fer-ho amb una foto que vaig trobar per internet, de l'actor Montgomery Clift. És la que podeu veure a sota d'aquestes línies. A més de les imatges colorejades i afageixo unes altres: fotomontatges molt sencills que vaig fer anys enrera i que em van fer creure (que en soc de inocent o tòtil, segons com es miri) que el Photoshop era una joguina a les meves mans, i dos fotos que vaig fer, amb 16 o 17 anys (aprox.), quan feia moltes fots amb la meva reflex, i que vaig revelar jo mateix durant un curset de fotografia (hi tinc un gran record); treballaré i experimentaré amb aquestes i altres fotos que vaig fer i amb les que (no ho negaré) m'agrada presumir. És una llastima que ho hagi abandonat aquests últims anys.
Fèia temps que no l'utilitzaba pero tenia un bon record; res a veure amb el que em vaig trobar a clase: un instrument rebeld, incomprensible, traidor, cruel que no parava d'humiliar-me. En poques paraules, no m'en sortia. Pero vaig decidir lluitar i, durant les festes de celebració de l'aniversari de Nostre Senyor, entre apat i apat (deu meu com em vaig atipar), em vaig dedicar a sotmetre'l, a colorejar les imàtges que ens va proporionar la porfesora per a fer l'exercici 7. Mes tard vaig fer-ho amb una foto que vaig trobar per internet, de l'actor Montgomery Clift. És la que podeu veure a sota d'aquestes línies. A més de les imatges colorejades i afageixo unes altres: fotomontatges molt sencills que vaig fer anys enrera i que em van fer creure (que en soc de inocent o tòtil, segons com es miri) que el Photoshop era una joguina a les meves mans, i dos fotos que vaig fer, amb 16 o 17 anys (aprox.), quan feia moltes fots amb la meva reflex, i que vaig revelar jo mateix durant un curset de fotografia (hi tinc un gran record); treballaré i experimentaré amb aquestes i altres fotos que vaig fer i amb les que (no ho negaré) m'agrada presumir. És una llastima que ho hagi abandonat aquests últims anys.
Montgomery Clift:
Un gran actor desconegut per a la majoria de la gent jove; bé, suposo que això deu passar amb la majoria dels actors de l'epoca daurada del cinema americà, i pitjor amb els del cine europeu i mut (però deixem les disquisicions sobre el art cinematogràfic per a un altre dia).
Un gran actor desconegut per a la majoria de la gent jove; bé, suposo que això deu passar amb la majoria dels actors de l'epoca daurada del cinema americà, i pitjor amb els del cine europeu i mut (però deixem les disquisicions sobre el art cinematogràfic per a un altre dia).
Elvis Prestley: és la foto que he entregat com a exercici.
Marilyn Monroe i Paul Newman:
Dos grabats de Goya en un, Maria Callas i Inocencio X:
Aquests son alguns fotomuntatges (ja veieu que molts sencills: modificar els tamanys, seleccionar amb l'eina llaç, copiar, enganxar i recolocar les capes) que vaig fer per a una revista d'una associació, que maquetava farà gairebe 7 anys. Per a ver la foto amb la segona vaig utilitzar el programa d'edició de video Premiere* que em permetia deformar la imatge de la revista perque s'adaptés millor a la foto i aconseguir un major realisme. En la tercera, com podeu veure per la rigidesa del exemplar que subjecta, no hi vaig aplicar cap efecte (estaría perro, oye).
la quarta il·lustraba un article de psicologia del segón numero; la imatge ja l'havia fet enrera pero com la secció on anava el text tenía la paraula anima i ela ulls diuen que son el reflex d'aquesta i la barca s'hi desplaça, l'exploraba... doncs em va semblar que hi anaba bé. I també perque ja no tenía a un dibuixant molt bo que habia col·laborat en el primer número i havia d'omplir els espais amb ulguna imatge. Espero poder mostrar-vos els dibuixos perque va fer un treball molt bo.
* Ara que vaig coneixent millor el Photshop puc utilitzar-lo per aconseguir el mateix efecte; si hi tinc temps faré alguns experiments.
Aquests son alguns fotomuntatges (ja veieu que molts sencills: modificar els tamanys, seleccionar amb l'eina llaç, copiar, enganxar i recolocar les capes) que vaig fer per a una revista d'una associació, que maquetava farà gairebe 7 anys. Per a ver la foto amb la segona vaig utilitzar el programa d'edició de video Premiere* que em permetia deformar la imatge de la revista perque s'adaptés millor a la foto i aconseguir un major realisme. En la tercera, com podeu veure per la rigidesa del exemplar que subjecta, no hi vaig aplicar cap efecte (estaría perro, oye).
la quarta il·lustraba un article de psicologia del segón numero; la imatge ja l'havia fet enrera pero com la secció on anava el text tenía la paraula anima i ela ulls diuen que son el reflex d'aquesta i la barca s'hi desplaça, l'exploraba... doncs em va semblar que hi anaba bé. I també perque ja no tenía a un dibuixant molt bo que habia col·laborat en el primer número i havia d'omplir els espais amb ulguna imatge. Espero poder mostrar-vos els dibuixos perque va fer un treball molt bo.
* Ara que vaig coneixent millor el Photshop puc utilitzar-lo per aconseguir el mateix efecte; si hi tinc temps faré alguns experiments.
La meva àvia i besàvia i un carrer de Girona:
2 comentaris:
Al·lucinant O_O
Tiooo!!! xo tu kuantes fotos has colorejat??? sta molt wapo eeee tu has currat molt. Ara falta la del dibuix i la dels paisatges k ja tinc ganes de veure k has fet jejeje. ;)
Publica un comentari a l'entrada